• 

  Disciplinats i puntuals, al igual que un gran exèrcit, els firaires anaven arribant i envaeixen els carrers de Molins de Rei... D’hora, molt d’hora, fidels i il·lusionats amb la cita que tots plegats teníem amb aquesta població, que cada any i per La Candelera, ens acull durant el cap de setmana que precedeix a tant senyalada data.

  
  

  El fum dels tubs d’escapaments i el lleuger soroll de les rodes dels cotxes en torn al recinte...anaven marcant el " territori " en que cadascú, s’aturava. Mecànicament, dones i homes, anaven descarregant la seva valuosa mercaderia, per desprès aparcar els vehicles en una altre zona. Alguns ho havien fet el divendres.
  El comentari general era:  quin fred !!
  La nostre única defensa, anar ben abrigats i anar prenent coses calentes.
  Al mateix temps resignats, per tenir que lluitar amb un enemic invisible...que ja feia dies ens amenaçava i atemoria, el gèlid fred.
  Entre les 8 i 9 hores del matí, els carrers, com per art de màgia, s’havien transformat i els primers curiosos, apareixien enfundats amb capes i capes de roba,  per veure que els hi oferien, els 700 firaires que aquest any estaven presents.
  Allà, també hi érem nosaltres, un cop més...al peu del canó. Els artistes de Vallirana i Baix Llobregat, muntant les nostres paradetes, amb les carpes instal·lades per l’ajuntament, ubicades a la plaça a on alguns ens trobàvem i en carrers del recinte proper d’altres.
  El dissabte, tot i que estàvem entre 0º i 2º, encara vam tenir sort que el sol ens va obsequiar amb la seva companyia... Però el diumenge, qui ho va fer, fou un cel plumbós, que per reivindicar que estem al hivern, va deixar anar unes juganeres  volves de neu, que per sort només van estar presents una estona, sense arribar a més.
  No puc donar resultats positius en quan a vendes, tot i que tots havíem treballat molt per dur a la fira, obres més petites, diferents, comercials i de preus assequibles.
  Però lo important ha estat, que fèiem pinya defensant l’art. Defensant el que ens agrada fer. Compartint amb el públic i companys  l’art que tant ens motiva. Ens repta per seguir endavant, esperant que algun dia, aquest núvol negra que està oprimint el país, es dissipi i recuperem la " llum " que els artistes necessitem per que les nostres obres bateguin amb nosaltres i per els demés.
  
  ELENA ALMEDA

Cercador

Collabora

Patrocinadors

Publicitat Google

Galeria